martes, 10 de junio de 2014

HISTORIA D'UNA PETICIÓ DE CULTIU DE LLET MATERNA

Entre d'altres coses estar en el taller de lactància de Tordera m'ha fet veure que quan alguna cosa funciona no sols és per l'energia i bon fer de les persones que ho duen a terme sinó perque hi ha tot un engranatge que ho fa possible; des de la preparació pre part on ja s informa a les mares i parelles de què fer quan neixi el bebé fins a la primera visita amb la infermera i pediatra on es solen detectar els casos que els cal suport donat que volen fer lactància materna i que poden tenir a més a més el suport de les experiències viscudes en el taller de lactància. 
Doncs bé, en aquest cas, jo he pogut accedir al taller de lactància, i formar part del grup de mares que quan hi ha algun dubte es posen totes a barrinar la millor manera de solventar ho. 
Quan el meu fill tenia 15 dies jo notava que hi havia un pit que s'ingurgitava, estava més gran, envermellit, feia mal, en fi que no s acabava de regular. En aquestes que em van recomanar començar tractament amb probiótics i demanar en el meu CAP (sóc de Blanes poble veí de Tordera) i concretament a la infermera pediàtrica una petició de cultiu de llet materna.
Molt atrevida vaig anar a demanar-ho i va començar tot un periple de anades i vingudes de trucades aquí i allà on ningú en sabía res d'aquest tema i en donar una mica d'informació les cares anaven canviant a un " Ui,ui ,ui tot aixó és molt complicat i jo no en se res ! "  o bé  "és que a cada lloc es fa d'una manera diferent, aquí no s'ha fet ni es farà mai " . Mentre el meu problema s'anava agreujant i la meva impotencia també anava a més.
Finalment l'Anna Pol i la Sussanna Melich em van assessorar del que podia fer i vam decidir parlar amb la meva Dra. de capçalera tot explicant el protocol per fer el cultiu de llet materna. Així va ser que, el que m'estava costant un munt des de ja feia un mes, en cinc minuts d'una visita a mb la Dra. semblava solucionat: La petició estava feta!
Aquella nit, no vaig poder dormir, vaig estar alerta de fer el que el protocol em deia, no havia de donar de mamar d'aquell pit que tant mal em feia, m'havia de llevar d'hora, extreure'm manualment la llet, atinar a posar-la en els pots, i arribar a l'hora per donar la mostra,  ... 
En arribar a la sala del CAP on fan les analítiques i es recullen les mostres per fer cultius, vaig donar la mostra de llet,  ningú es creia que aixó pogues ser, era la primera persona !!!
Així que per disipar dubtes vaig donar la petició feta per la Dra. I una copia del protocol per fer el cultiu.Algú va comentar amb mala gana que aixó seria la darrera vegada que és feia ja que no s'havia fet mai. I molt ample i amb un somriure mig nervios els vaig dir:
“doncs espero no ser la primera ni la darrera en fer ho i si ho sóc que sigui perquè no hi hagi més mastitis ni mares amb problemes al pit”

Una setmana més tard em trucava la Dra. fent-me saber que certament hi havien bacteris, concretament estafilococs tot i que en poca quantitat i no calia tractament antibiòtic, segurament pel fet que ja feia més d'un mes que prenia probiòtics i està comprovat que regula la flora del cos i beneficia a regular els problemes en la lactància materna. I amb la mateixa pauta havia de seguir. Tot i això  no deixo de preguntar-me:

Què haguès passat en el cas que no tinguès assessorament de ningú?
 Dec ser la única dona que fa lactància materna en el meu poble i ha tingut un problema, tenint en compte que hi ha una població aprox. De 40.000 habitants ? A quí hem de recòrrer quan hi ha un dubte i o problema amb la lactància? De quin especialista de la salut depen informar a les mares dels possibles problemes i solucions derivats de la lactància, pediatra, infermera pediàtrica, metge de capçalera, ginecòleg ? Què hauria de fer un especialista de la salut quan una persona té una malaltia, o símptomes i no en sap més del tema ? Per què com a usuaria de la salut tinc opció a fer-me una analítica de sang, cultiu de ungles, de pèl, de pell, de femta, d'orina, ...i no de llet materna ? Per què és tan complicat fer-ho des del CAP de Blanes que pertany a la mateixa província on està l'Hospital on es duen tots els cultius a fer i és tant simple des de Tordera que pertany a altre província ? Per què hi ha tan poca intenció i implicació a saber-ne més del tema d'alletament matern quan gràcies a aquesta manera tan natural d'alimentar-nos hem pogut crèixer i continuar com a espècie?

Al cap d'una setmana i per coses de la vida es repetia la història amb una mare coneguda de Blanes tot i que el seu cas encara era pitjor ja que el seu fill tenia frenet i havien hagut de tallar-li i fer reeducació per mamar, quan em va trucar estava amb febres de 39ºC i un mal horrible a punt de deixar la lactància, la vaig acompanyar a la Dra.de capçalera i en aquest cas contradictoriament no li van fer petició de cultiu, directament van receptar antibiòtic. La mare decebuda i sense arguments i jo violentada per la situació vam marxar sens més. Sortosament aquesta mare esta assessorada per una mare Doula (Sussanna) que la guia en aquest camí, la última cosa que se és que la mare està millor i que el seu cultiu de llet l'han portat de manera particular a Madrid on hi ha un biòleg que fa estudis relacionats amb els cultius de llet materna.
Desitjo i espero que aquesta dona i d'altres puguin estar reconegudes quan desitjen fer-se qualsevol tipus de prova i que no sigui per la desconeixença o manca de comunicació entre el personal sanitari d'on habitem.

I per acabar : agraïr al CAP de Tordera en especial a l'Anna Pol com a infermera i persona referent que porta el taller de lactància i a Sussanna Melich com a mare,Doula i assessora en lactància per fer d'aquesta opció d'alletar una expèriencia viva e inovidable.
Gràcies a totes les dones i mares que ho esteu fent possible.
ReEvolución .
PROTOCOL I MOSTRA PEL CULTIU DE LLET MATERNA

lunes, 2 de junio de 2014

Un agrïment per tota la vida






Benvinguts al club de la teta, comencem parlant de tetes? O millor de les persones que saben de tetes? 
Des de que sóc mare penso que he vingut a parar al millor racó de mon per a donar pit a la meva petita amb èxit. I aquest racó de mon és Tordera. On hi ha l’Anna Pol i la Susana Mélich. L’Anna com a infermera de pediatria ens dóna el taller de lactància els dimecres de 11 a 13h al CAP. I la Susana, com a assessora de lactància ofereix el seu número de telèfon per a qualsevol dubte o dificultat. La feina grupal de l’Anna i l’atenció personalitzada de la Susana és una petita part de la seva gran feina, però d’això en podem parlar en una altra entrada...

Quan vaig saber que es feia un taller de lactància materna hi vaig anar sense pensar-m’ho dos cops. Va ser un gran descobriment, una porta oberta al mon de la lactància. Escoltar a l’Anna cada dimecres era refermar la meva seguretat, la meva petita creixia dins la panxa, com també creixia la meva passió per alletar-la. Però allò que semblava tant senzill resulta que no ho era, i es que no en sabem, n’hem d’aprendre.

 L’Anna ens explicava tots els beneficis de la lactància per a mare i nado, totes les possibles dificultats (que no eren poques) que ens podríem trobar, els secrets d’una bona posició per alletar sense dolor. Allà podia veure com les mares donaven el pit als seus petits, com l’Anna les ajudava si tenien alguna dificultat. Des de llavors fins a dia d’avui he anat veient com ha ajudat a desenes de mares que han anat passant per el taller. Salvant lactàncies Un espai obert i participatiu on cada mare pot expressar com se sent, explicar la seva historia. Perquè quan neix el teu petit, tu també neixes com a mare, necessites una gran dosi de suport i ajuda, i sobretot necessites que t’escoltin. Des de llavors també he anat absorbint els coneixements que ens aporta l’Anna i cadascuna de les mares que han anat passant per el taller. Quanta saviesa, quanta fortalesa, quantes ganes de tirar endavant tot i les dificultats.

Gracies mares poderoses, mares empoderades, gracies Anna, gracies Susana.

Qui m’hauria dit a mi que iniciar l’etapa de mare significaria trobar recolzament en una tribu immensa... I tota aquesta tribu s'ha anat creant poc a poc, setmana a setmana a l’espai del CAP. Gracies Anna per començar a teixir aquesta xarxa que es va expandint i renovant amb cada naixement. En nom d’aquesta gran tribu GRACIES per tot el vostre esforç, per voler el millor per les mares i els seus nadons.

Sóc la Flor, mare de la Tanit. Entre nervis i emoció inauguro aquest blog i la nostra aventura com a mamis blogueres, fins aviat J